Posted via web from Jmiphone
Friday, August 21, 2009
Wednesday, August 19, 2009
Monday, August 17, 2009
Saturday, August 15, 2009
Saturday, May 09, 2009
Intro
This blog is so simple that it has had several visits without even having a single sentence written in. Now I will try to put some stuff in it, just a chronicle of my everyday struggle against complexity. Let's see if I'm able to keep it simple enought.
Friday, March 13, 2009
Convert PDF to several PNG files
gs -dSAFER -dBATCH -dNOPAUSE -sDEVICE=png16m -dGraphicsAlphaBits=4 -r300 -sOutputFile=101717-%d.png 101717.pdf
Monday, October 13, 2008
L'esència de la malaltia mental
A La Vanguardia llegim la pena final a la que ha estat condemnat l'assassí del metro de Barcelona (vegeu Quince años de cárcel para el hombre que empujó a otro en el metro). Tan el jurat popular com els lectors consideren que, donat que els metges afirmen que la malaltia de l'assasí és lleu i que no tenia un brot psicòtic en aquell moment, era parcialment responsable dels seus actes i mereix ser condemnat.
Les psicòsis, i l'esquizofrènia n'és una, són malalties mentals que alteren la percepció de la realitat. Sigui lleu o greu, l'esquizofrènia del pacient fa que la seva percepció de la realitat sigui molt diferent a la nostra. És obvi que el crim comés és horrible, però també és obvi que no té cap mena de sentit per una persona amb un intelecte no psicòtic. Abans, als esquizofrènics se'ls consideraba endimoniats, ara, en l'era de la diversitat, els considerem simplement singulars. Sembla que no tinguem ulls!!! Aquest home, l'assassí (perquè ha matat amb intencionalitat), està malalt i molt malalt, justament perquè ha matat sense cap mòvil comprensible des d'una òptica no psicòtica. Tant li fa si l'havíen ingressat només per estades curtes amb anterioritat, el fet és que ha sigut capaç de matar i, per tant, és perillós per la societat. A l'hora, no li podem atribuir la responsabilitat sobre els seus actes perquè té clarament alterada la seva estructura mental. El que cal és tractar-lo com el que és, un malalt que malauradament també és perillós. La meitat de la comdemna la passarà en un psiquiàtric, però després anirà a la pressó comuna.
Amics i amigues, l'esquizofrènia no es cura i, la capacitat per predir, per part dels metges, si aquest home tornarà a assessinar o no, és molt limitada. Ens agradi o no, el que cal fer és tractar i supervisar a aquest home durant tota la seva vida, sense anular la seva personalitat no psicòtica (vol dir que no val sedar-lo fins a deixar-lo grogui de manera continuada) i protegint a la resta de la societat dels seus actes violents. Ho sé, això és molt car, però és el que hauria de fer una societat avançada, madura i que sigui consequent amb les seves limitacions terapèutiques.
Les psicòsis, i l'esquizofrènia n'és una, són malalties mentals que alteren la percepció de la realitat. Sigui lleu o greu, l'esquizofrènia del pacient fa que la seva percepció de la realitat sigui molt diferent a la nostra. És obvi que el crim comés és horrible, però també és obvi que no té cap mena de sentit per una persona amb un intelecte no psicòtic. Abans, als esquizofrènics se'ls consideraba endimoniats, ara, en l'era de la diversitat, els considerem simplement singulars. Sembla que no tinguem ulls!!! Aquest home, l'assassí (perquè ha matat amb intencionalitat), està malalt i molt malalt, justament perquè ha matat sense cap mòvil comprensible des d'una òptica no psicòtica. Tant li fa si l'havíen ingressat només per estades curtes amb anterioritat, el fet és que ha sigut capaç de matar i, per tant, és perillós per la societat. A l'hora, no li podem atribuir la responsabilitat sobre els seus actes perquè té clarament alterada la seva estructura mental. El que cal és tractar-lo com el que és, un malalt que malauradament també és perillós. La meitat de la comdemna la passarà en un psiquiàtric, però després anirà a la pressó comuna.
Amics i amigues, l'esquizofrènia no es cura i, la capacitat per predir, per part dels metges, si aquest home tornarà a assessinar o no, és molt limitada. Ens agradi o no, el que cal fer és tractar i supervisar a aquest home durant tota la seva vida, sense anular la seva personalitat no psicòtica (vol dir que no val sedar-lo fins a deixar-lo grogui de manera continuada) i protegint a la resta de la societat dels seus actes violents. Ho sé, això és molt car, però és el que hauria de fer una societat avançada, madura i que sigui consequent amb les seves limitacions terapèutiques.
Subscribe to:
Posts (Atom)
